1. La protohistoria: el ciclostil
A l’octubre de 1980 naixia a la Universitat Laboral de Cheste (València) un modest butlletí per a mostrar els diferents cineclubs que allí es desenvolupaven, orientat cada un als distints nivells educatius impartits (des d’EGB, passant per BUP i FP-2, fins a COU i Magisteri). El cine club aglutinador es denominava Cine Club COUL.
El butlletí únicament pretenia “introduir” al molt variat alumnat tant en les pel·lícules projectades com en els directors que les havien realitzat. La seua periodicitat era trimestral.
En aquell primer butlletí a la seua portada es llegia “Butlletí núm. 1. Cineclub COUL. Secció Magisteri, COU, FP 2. Octubre 80”. El coordinava Adolfo Bellido López, professor del centre, qui a més d’impartir les seues classes dirigia l’activitat cinematogràfica. En la seua redacció es trobaven alumnes que estaran presents en les diferents etapes de la revista (en paper o digital) com Sabín, Marcial i Tormo.

Quantes vegades hem escoltat allò de “Silenci: rodem… Acció!”? Una frase, una veu que marcava l’inici de la màgia, el moment en què els somnis més recòndits de l’home es feien realitat a través d’eixe objecte vehicle de fantasies i misteris: la càmera de cine. Des d’aquell gèlid desembre de 1895 en què Louis i Auguste Lumière van exhibir públicament el primer film amb la seua càmera-projector, el genial intel·lecte d’artistes i inventors han posat al servici de les nostres estones lliures les més espaterrants comèdies, els drames més aborronadors o les més intrèpides aventures. Gràcies al fet que eixos dos germans van trobar el mètode per a captar la realitat, els humans hem pogut recrear els nostres anhels, somnis i malsons.
L’exposició de càmeres de cinema que els oferim pretén ser un passeig per eixa màgia. Ací desgranem eixe impàvid objecte que es renova, que es reinventa, però que en essència, continua sent el mateix ull que tot ho veu.
La càmera de cine, objecte amb 114 anys d’existència, ha patit múltiples variacions. Se n’han fabricat en diferents formats, atenent a les necessitats cada època i als criteris comercials més senzills. Des del domèstic súper8 al 70mm IMAX, les càmeres de cine han servit per a contar tot tipus d’històries. Per exemple, en esta mostra podreu observar l’ARRIFLEX IIB, la càmera favorita de Woody Allen per a les seues produccions, amb la qual es van rodar quasi tots els capítols del NO·DO, i la mateixa que van usar els alemanys per als seus noticiaris de campanya.